Aquest matí he anat a fer un cafè. Les parroquianes amb qui acostumo a coincidir, assegudes a la barra, tenien una conversa sobre les pors dels nens a les nits, i la meva arribada ha despertat el seu interès:
– Tu que et dediques a aquestes qüestions, quina penses que és la millor solució?
L’Olga i la Mima (els he canviat el nom) m’han explicat les seves experiències, i us les resumeixo a continuació:
Olga: Jo, quan la meva filla de tres anys es despertava de nits i venia al nostre llit, em posava molt nerviosa i li exigia que tornés a la seva habitació. Un dia li vaig dir que, si no volia dormir al seu llit, hauria d’anar a dormir al garatge. Com que sap que quan dic una cosa la dic seriosament, va deixar de posar-se’ns al llit i se n’anava a dormir arraulida al sofà. Quan me’n vaig adonar hi vaig tenir una conversa i vaig descobrir que la seva germana, que és més gran i comparteix habitació que ella, feia sorolls per espantar-la.
Mima: Quan el meu nen de 8 anys se’ns posa a dormir al nostre llit, com que a mi m’agrada, l’hi faig un lloc. Diu que té por i per això l’hi acullo. Però al seu pare no li agrada, diu que no dorm bé quan ell hi és, que la por deu ser una excusa i que això ho hem de canviar. Però jo em penso que sí que en té, de por, i em sap greu fer-lo estar sol…
Els casos de l’Olga i la Mima il·lustren molt bé dos problemes molt freqüents relacionats amb el fet de dormir sols o acompanyats:
- Alguns infants tenen por a les nits si no se senten molt a prop dels pares.
- Algunes parelles tenen problemes perquè un dels dos (generalment, la mare) és partidari de permetre als fills que dormin al seu llit, i l’altre no.
Com sempre, en l’equilibri hi ha la virtut, i per a cada problema hi ha una solució.
- Cal que la Mima explori, juntament amb ell, la por del seu fill: què s’imagina? Què pensa que li pot passar? Per què ho pensa? Quina part creu que hi ha de realitat i de fantasia en el seu pensament esporuguidor? A través de la conversa poden descobrir, junts, una solució per apartar la por[i]. De vegades dubtem de les emocions que expressen els fills i gestionem les situacions sense escoltar prou els nens i nenes. Si l’Olga hagués fet aquesta mena d’exploració conjunta amb la seva filla abans, potser li hauria estalviat unes quantes nits al sofà.
- Quan a la parella hi ha discrepància sobre si els fills han de compartir amb ells el llit o no, cal resoldre el problema de tal manera que se satisfacin les necessitats prioritàries. Com que tard o d’hora caldrà que aprenguin a dormir sols, quan el pare o la mare tinguin dificultats per dormir o per sentir-se a gust, caldrà que els infants iniciïn aquest aprenentatge. Un pare o una mare que no descansi bé o que no sigui feliç en el seu context familiar, difícilment podrà fer bé la seva feina educadora.
[i] Alguns contes ens hi poden ajudar. Recórrer a la literatura infantil per parlar de les emocions i de les situacions facilita molt les converses.
L’Alba Castellví és sociòloga i educadora, disposa d’una consulta privada on assessora famílies de manera particular; mediació entre pares i adolescents, coaching familiar, orientació a pares i mares per donar-los-hi algunes claus per millorar la convivència a casa, o bé resoldre conflictes concrets. Us hi podeu posar en contacte per demanar una consulta.