Resum del contingut de la 2a setmana de la secció d’educació que faig a Catalunya Ràdio cada diumenge de 9:30 a 10:00
Com a mestra, començo el curs amb il·lusió renovada. Els mestres sempre renovem la il·lusió, perquè sense il·lusió no és possible –ni lícit- treballar amb nens i nenes. Per educar infants cal confiança, esperança, il·lusió i compromís. Els bons mestres, les bones mestres, són persones especials en aquest sentit.
Com a mare, començo el curs amb ganes de fer bona companyia als meus fills: d’oferir-los un suport discret i de mirar-los de prop, de fer equip amb els seus mestres i d’establir-hi una relació de complicitat per fer bona feina junts.
Com a professional que ajuda altres pares i mares, començo el curs amb els braços oberts per acollir les necessitats de les famílies que, volent educar els seus fills tan bé com poden, tenen dificultats i ganes de superar-les.
Entre tots, mestres, famílies i professionals externs, podrem fer una magnífica feina d’acompanyament als nostres nens i nenes, que la necessiten i la mereixen!
Reunions d’inici de curs
Hem d’anar a la reunió d’inici de curs?
Moltes escoles organitzen reunions d’inici de curs. Com a pares, és important anar-hi a conèixer l’escola i els mestres dels nostres fills. Serà la primera presa de contacte d’aquest curs amb les mestres i la direcció del centre. Coneixerem els tutors i els especialistes, professionals que passaran molt temps amb els nostres fills i que els acompanyaran en moments bons i dolents, que hi conviuran amb alegries i tristeses, que els ajudaran a fer aprenentatges intel·lectuals, socials i emocionals…
Quan anem a la reunió d’inici de curs, anem a conèixer el nostre equip de col·laboradors més propers: els mestres dels nostres fills i filles.
I si ja coneixem l’escola d’altres anys, també hi hem d’anar?
Sí, cal anar-hi encara que ja coneguem tothom. Perquè a més d’anar-hi a trobar-nos amb l’equip, hi anem a renovar un pacte. D’alguna manera, ens diem els uns als altres: sóc aquí, compta amb mi, quan em crides acudeixo perquè l’escola és important. També és important pels fills: han de saber que estem al cas de tot el que passa a l’escola, que ens importa i que no hi faltem.
El vincle amb els mestres: complicitat i suport mutu
Pares i mestres hem de ser còmplices i col·laboradors. L’objectiu és comú: tots volem el millor pels nens i nenes. Hem de veure els mestres com els altres membres del nostre equip, els que tenen una posició diferent de la nostra i que són tan importants com nosaltres per ajudar els nostres fills a créixer amb ganes d’aprendre, de comprometre’s i de donar el millor d’ells mateixos. El nostre ha de ser, doncs, un vincle de complicitat i de suport mutu.
Fem-los confiança. Mestres i professors fan la feina tan bé com poden, de vegades en condicions ben difícils. Els bons mestres estimen els nostres fills i ens volen i ens poden ajudar.
Veure pares i mestres solidaris i còmplices, sentir que treballem junts per ells i que som capaços de posar-nos d’acord, ja és en sí mateix una acció educativa de cara als fills.
Com parlar amb el professorat?
Fem-ho tan sovint com calgui. Parlar amb el professorat és un dret i una obligació dels pares. No dubtem a demanar de fer trobades i assistim a les que el professorat proposi. Reivindiquem com a condició laboral per a tots els pares la possibilitat d’assistir a les reunions escolars com qui assisteix a una visita al metge.
I, quan ho fem, preparem-nos la reunió. El mestre/professor ho fa. Per fer això, cal que els pares pensem prèviament:
– Què volem explicar
– Què volem preguntar
Explicar
En una reunió amb el mestre, és important poder-li explicar:
- Aspectes del nostre fill que ens preocupin
- Situacions importants a la família (canvis)
- La quotidianitat: com és la vida dels nostres fills
Els mestres escolten els pares i amb la informació que obtenen poden treballar millor per l’alumne.
Preguntar
Preguntem sobre els nostres fills: com estan, com es relacionen amb els altres, què fan quan tenen problemes, quina actitud tenen davant els conflictes, davant les dificultats, quins interessos tenen… Els mestres de segur que els ho explicaran perquè, com a educadors que són, valoren poder compartir les valuoses de l’educar.
També és important que, si ens fa falta, demanem ajuda: els mestres ens volen i ens poden ajudar, ens aconsellaran si els ho demanem.
I, de la mateixa manera, cal també que oferim ajuda: preguntem què podem fer des de casa en coherència amb la tasca de l’escola.
I si el mestre no ens fa el pes?
De vegades això pot passar. Primer de tot, precaució: per qüestionar el que fa un professional, hi ha d’haver una comprensió profunda de la manera com fa la feina. Generalment els mestres fan la feina tan bé com poden i estimen els alumnes. A l’aula són molts i no sempre el que rep el nostre fill és el que aquell mateix mestre li oferiria si fos ell sol: fem-nos càrrec d’aquesta situació. Si, un cop ens n’hem fet càrrec, encara tenim raons de pes per qüestionar el mestre, cal explicar-li bé què pensem que necessita el nostre fill i per què. També podem parlar-ne amb la direcció de l’escola.
Tinguem en compte que no cal estar d’acord amb tot. El que sí que hem de fer davant els nens és respectar-nos i validar-nos: els mestres als pares, i els pares als mestres. També pot ser que al mestre no li agradin els pares del seu alumne, i així i tot els validarà davant l’infant tant com calgui. Qui sap educar sap com n’és d’important fer un treball d’equip en ferm.
Si vols escoltar la secció ho pots fer aquí: