Com potser ja sabeu, s’acaba de publicar una entrevista que m’han fet al darrer número de la revista d’ètica i filosofia Valors, una revista excel·lent que tracta temes d’actualitat socialment molt rellevants. Respondre una entrevista sempre ajuda a reflexionar, i aquesta en concret m’ha permès pensar sobre qüestions que m’han interessat molt com a sociòloga.
Aquí al blog hi ampliaré alguna reflexió de les que l’entrevista conté, i avui, just passat Nadal, i dia dels Sants Innocents, el millor que podem fer és pensar per què tenim fills.
I us proposo el repte de dir-me si trobeu altres raons que jo no hagi contemplat.
Cadascú té les seves raons. A la nostra societat europea occidental del segle XXI tenim fills…
1.- Perquè volem ampliar el nostre horitzó, viure una experiència vital, cabdal, amplificar la mirada sobre la vida i el món. Per gaudir i per créixer, per fer-nos més grans per dins. La maternitat/paternitat és un lloc on evolucionar.
2.- Per transcendir. Perquè allò que hem fet tingui continuïtat i més sentit. Perquè la nostra família no s’acabi, en una mena de lleialtat a les generacions anteriors. Per traspassar el llegat.
3.- Perquè pensem que no serem tan feliços si no tenim fills, que trobarem a faltar alguna cosa i fins i tot que ens en penedirem en el futur.
4.- Perquè anem a la recerca d’alguna cosa que podem obtenir per mitjà de la paternitat: formar part com a iguals dels grups de relació, distreure’ns, tenir una vida més interessant…
4.- Per tenir una relació molt més estreta amb la parella a través dels fills comuns. El fill fruit de l’amor pot vincular més que res en el món, perquè és un gran vincle estimar algú en la mateixa magnitud.
5.- Per preferència de la parella: hi ha homes i dones que són pares perquè les seves parelles així ho volen. Llavors pensem que si tenim fills seran més feliços junts.
6.- Perquè creiem que en la trajectòria vital o de parella hi ha un moment en què tenir fills arriba com una fita més del camí de ser família amb la persona que hem triat. Associen naturalment al concepte de parella estable la paternitat.
7.- Sense tenir ben bé clar el perquè. De vegades tenim fills en certa manera “per defecte”, perquè néixer, créixer, reproduir-se i morir s’entenen com a fases del cicle biològic que com a éssers vius també han de fer els humans. Moltes parelles tenen al cap que la trajectòria “normal” és: es coneixen, comparteixen experiències, viuen juntes, tenen fills, fan vida de pares, envelleixen… En aquesta “llista” hi convergeixen biologia i cultura.
8.- Per la crida de la tendresa i la crida del sexe.
9.- Per pressió social.
10.- Perquè tenim ganes d’estimar profundament.
