Aquests dies un anunci d’un producte per a nens els repeteix un cop i un altre que “Tornar a l’escola sempre costa” (i costa menys amb el producte de torn, és clar). El plantejament és un greu error, és una irresponsabilitat social i serveix per posar en evidència la poca cura que té la publicitat pel que fa als valors educatius.
Tothom qui té una o altra relació amb el món educatiu de l’escola vol que els infants recomencin l’escola amb ganes: les famílies volen que els fills tinguin ganes de començar de nou perquè volen que se sentin il·lusionats i feliços amb el que han de viure. Els educadors volen que els alumnes tinguin ganes de tornar-hi perquè amb ganes s’aprèn més i millor. I per descomptat que els alumnes, si els ho preguntéssim i poguessin triar la seva predisposició a l’hora de començar, dirien que prefereixen tornar amb ganes que no pas sense.
Doncs bé, si aquest és l’objectiu, que nens i nenes vagin a escola volenterosament i contents, hem de saber que les predisposicions es condicionen. No cal ser expert en psicologia per tenir-ho clar, sinó que només cal partir de les pròpies vivències: tots hem experimentat que si un amic ens diu “Aquesta temporada patirem”, encetarem la temporada amb més reticències i pors que si ens digués, posem per cas, “Ens espera un any fenomenal”. Hem de predisposar els infants per tenir ganes de començar, i no donar per fet que els fa mandra.
Si volem fer venir ganes d’anar a escola l’enfocament ha de ser positiu.
Cal dir coses com “Que bé que puguis recomençar. Tant de bo jo també hi pogués anar. Quina sort tot el que hi trobaràs i el que hi aprendràs.” No podem pretendre que recomencin amb entusiasme si els diem coses com “Tornar a l’escola sempre costa”, perquè aleshores toca que així sigui si no vols ser un element rar. El missatge “Tornar a l’escola sempre costa”, que sembla tan innocu, té un efecte pervers: predisposa a anar a escola de mala gana, fent un esforç (perquè costa). La frase, tan senzilla ella i aparentment tan innocent, fa mal que els informa els infants que el normal és que tornar escola se’ls faci una muntanya, que no en tinguin ganes, que els suposi un maldecap i un sobreesforç.
Si pretenem just el contrari, queixem-nos de la irresponsabilitat social d’anuncis com el que diu això, que els nens veuen cada dia que miren la televisió. Donar aquest missatge és una irresponsabilitat perquè condiciona els petits a viure la seva experiència d’anar a escola d’una manera negativa, com una cosa dura i costosa. Ni té per què ser-ho -anar a escola és aprofitar l’oportunitat d’aprendre i de fer amics- ni ho és per molts nens, que hi tornen amb totes les ganes del món. Que els missatges publicitaris no els robin la il·lusió.