Quines implicacions té avorrir-se, quan s’és infant? Quina és la millor actitud que poden tenir els pares davant l’avorriment dels fills? En aquest article comparteixo les meves reflexions i consells.
A la infantesa, de vegades un s’avorreix. “M’avorreeeeeixooo…”, se sent per casa. I llavors els pares es pregunten què fer davant la queixa. Molts expremen la imaginació per buscar solucions. Són els pares als quals, quan els fills es queixen, els salten les alarmes, com si en el seu cervell s’activés una alerta per perill. Creuen que han de fer alguna cosa per resoldre el problema. Generalment, com més petits són els nens més poderosa és la sensació dels pares d’haver de fer alguna cosa.
Avui les pantalles són un recurs infal·lible: l’avorriment s’acaba des del primer moment que un infant té una pantalla davant. De fet, per a molts nens dir “m’avorreixo” és una drecera per accedir al mòbil, a la televisió, a la tauleta o a l’ordinador. Davant la pantalla, la queixa cessa i la distracció està assegurada. Però, ¿és bona idea, recórrer a les pantalles per resoldre l’avorriment? En realitat, aquesta aparent solució comporta dos problemes més grossos: d’una banda, creix el temps de consum de pantalles, i de l’altra, optant per les pantalles es resten oportunitats a la creativitat i a la imaginació.
El motiu és el següent: la creativitat sol sorgir de la necessitat. Sovint l’enginy és el resultat d’un repte que s’ha de superar. Com se sol dir, “la necessitat fa l’òrgan”. A la infantesa, el que més pot convertir un nen en algú creatiu és la necessitat de superar l’avorriment. Quan un infant no té res a fer i s’avorreix d’allò més, si no rep una proposta externa, si ningú li ofereix una alternativa per sortir d’aquest estat, el més probable és que al cap d’una mica comenci a fer alguna cosa. No passarà gaire estona sense res per fer. Si no hi ha ningú que interfereixi, ni li parli, ni li proposi res, començarà a moure’s, buscarà un objectiu, trobarà una distracció. Deixarà volar la imaginació. Amb això deixarà d’avorrir-se, centrarà l’atenció i l’acció. Posarà en joc la capacitat d’inventar, la creativitat. Potser convertirà una capsa de cartró en un avió, en una tortuga o en un niu de dinosaures. Per a què aquest miracle tingui lloc, els pares l’han de deixar sol amb la caps de cartró, sense proporcionar-li una alternativa més atractiva.
Però, què podem respondre?
Tot i així, no és fàcil pels pares haver de sentir la lletania: “M’avorreeeeeixooo mooolt…” i donar-hi una resposta adequada.
El millor que es pot fer és respondre molt breument i com a màxim un parell de vegades. Heus aquí un parell d’opcions de resposta interessants:
- Estic segura que aviat no t’avorriràs més perquè se t’acudirà alguna cosa per fer.
És una bona opció per dos motius: en primer lloc, dona una idea molt exacte del que no passarà: la mare no donarà una solució. Queda clar en dir “a tu se t’acudirà alguna cosa”. També és una bona opció perquè és una frase positiva, que dona ànim i mostra confiança. - És fantàstic que t’avorreixis, perquè vol dir que és el moment d’anar a endreçar l’armari de les joguines, que fa una colla de dies que està fet un caos.
El més habitual és que quan els pares proposen alguna cosa que als fills es fa mandra deixin de queixar-se de l’avorriment. Entenen de seguida que si s’avorreixen els donen feina, de manera que val més fer com si res.
Fent servir una de les dues respostes que us proposo posareu l’infant davant la realitat, que és que ha d’escollir per sí mateix què farà fent servir la seva imaginació i els seus recursos. Són bones opcions que l’animaran a ser creatiu i a trobar solucions pròpies.