Qui sóc

Educadora, sociòloga i mediadora

Sóc sociòloga, educadora i mediadora de conflictes. La meva vocació és la bona entesa entre persones i l’educació d’infants i adolescents.

El meu objectiu és la millora de les relacions interpersonals. Treballo amb famílies que volen entendre’s i conviure millor. Ajudo els adults a entendre i acompanyar els infants de manera que puguin ser segurs, autònoms i responsables; treballo amb parelles per arribar a acords que millorin la comunicació i la vida en comú i, en general, ajudo totes les persones que tenen relacions properes i que volen sentir-se bé en aquestes relacions.

També assessoro docents sobre com comunicar a les aules per aconseguir uns bons resultats educatius i un bon clima. Amb ells, també hi treballo perquè la relació dels centres amb les famílies sigui el més fluïda possible, i així millorin els resultats d’aprenentatge gràcies als bons equips de pares i mestres.

D’ençà dels inicis de la meva carrera, he treballat com a mestra i professora en diverses etapes del sistema educatiu (Primària, Secundària, Cicles Formatius, Universitat).

He estat mediadora veïnal i comunitària, i mediadora familiar. Imparteixo classes de mediació en màsters i postgraus.

He participat en equips de recerca sociològica i he escrit articles sobre societat i educació.

Col·laboro habitualment en mitjans de comunicació, sempre parlant d’educació.

Escric llibres per a adults (manuals d’educació) i per a infants. Hi trobareu moltes idees pràctiques per a la vida quotidiana amb infants i adolescents.

La meva mirada és alhora pedagògica i sociològica: partint del context actual i les noves necessitats, dono pautes i idees pràctiques per educar i conviure millor.

Educar els ciutadans del futur és canviar el món

Les persones conformen la societat. De la formació d’aquestes persones en dependrà en gran mesura qui seran en el futur i, per tant, com serà el teixit social del nostre món.

Ningú ens ensenya a fer bé la tasca de pares i mares. Quan els nostres fills arriben, només el nostre sentit comú i l’exemple (o contraexemple) de les persones que ens envolten ens donen pistes sobre com relacionar-nos amb ells d’una manera educativa.

Sovint ens falten eines, ens demanem com ho podríem fer millor, com podem aconseguir que les coses passin més fàcilment. Ens preguntem com cal gestionar els problemes a l’hora dels àpats quan un nen no menja prou, com podem reconduir els conflictes entre germans i aconseguir que n’hi hagi menys, com ho hem de fer perquè ens faci cas quan donem una ordre, com podem aconseguir que un adolescent col·labori a casa, com podem advertir-los dels perills sense que ens prenguin per ximples, com suportar amb serenitat les hostilitats, com superar la desconfiança, com evitar les rebequeries… Cal que algú ens ajudi a descobrir aquestes respostes perquè la nostra feina com a pares i educadors tingui el màxim èxit. I també perquè tant pares com fills puguin viure tranquils i feliços en el marc de la família. Això és el que jo pretenc amb la formació de pares i mares.

Dotar les famílies d’eines per, entre altres coses, mantenir l’autoritat, educar per a la responsabilitat, acompanyar els fills en la recerca dels propis objectius i conviure-hi en pau quan són adolescents és una funció que tota societat hauria de poder fer. Aquest és el meu objectiu.